Construccions Parada

En Ramon Parada Ruibal, nascut a Galícia ara fa 76 anys, fou una persona d’aquelles que el dia se’ls fa curt. Arribà a Roses als 15 anys per treballar de paleta i la seva honestedat i capacitat de treball li van obrir moltes portes. “Era un home que feia amics allà on anava”, recorda el seu fill Ramon. “A vegades parava uns desconeguts que semblaven perduts pel carrer i acabaven dinant a casa. I poc importa que parlessin un altre idioma, ell es feia entendre”. Un servidor va tenir ocasió de tractar-lo professionalment el 2014, just quan acabava d’estrenar una exposició de pintura a Roses. Sentir-lo parlar era tot un repte filològic, de fet: català amb un deix gallec, paraules castellanes, fonemes francesos... i tot amb un to únic, suau, de confiança, amb un mig somriure sorneguer que trencava barreres físiques i embruixava el receptor. Tot fluïa amb en Ramon: el llenguatge, la feina, la vida... el dia a dia s’estenia com les pinzellades dels seus quadres. Era un home de solucions: “no t’amoïnis per res” podria ser el seu epitafi.
L’any 1971 va crear l’empresa “Promocions Parada” amb el seu germà Darío a l’Avinguda Pau Casals de Roses, on encara s’hi estan. I des d’allà va encaterinar tots els alemanys que hi passaven a la recerca d’un terreny, d’un habitatge o una inversió en confiança: enlloc millor que en Parada. “Entenia la relació amb els clients com una relació d’amics” -indica l’Eva Parada, la seva filla - “i així l’entenem encara nosaltres. Si un client ens truca perquè està perdut o té un problema amb el cotxe, sortim per ajudar-lo”. En Ramon fill, un home que imposa per la seva presència, afegeix “són innombrables els Nadals o festes d’aniversari on la meitat de convidats eren clients”.
L’Eva i en Ramon són els dos fills d’en Ramon i la Milagros. Després de tota la vida treballant amb el seu pare, el 10 de juny de l’any 2021, morí la persona... però no el personatge, que queda present a les parets del despatx i al record de tantíssima gent. Tots dos reben l’entrevista amb l’armadura posada: a ningú no li agrada que li preguntin coses asseguts a taula. Però quan veuen que els deixo parlar s’animen i feina tinc per fer-los callar: que si amb el pare vam aprendre això i allò, que si feia allò altre, que ens agrada personalitzar les obres, que els nostres treballadors porten vint anys amb nosaltres... Se’ls veu delerosos per explicar-se i recordar el seu pare.
De tot allò que expliquen en desprenc dos elements principals: la família i l’art. El primer és un concepte molt present en la conversa i s’evidencia en les parets del despatx: ni a Downton Abbey hi ha tants retrats i records familiars com aquí. Els quadres del seu pare vesteixen les parets; els diplomes de l’Eva, del cosí, les fotos de família, les escultures i records de trobades, fotos de cases, plànols... i només arribar se sent una mainada que fa els deures a la rebotiga. El despatx de Parada no és una empresa: és el rebedor de casa i tothom qui entra és benvingut.
El segon punt és l’art. En Ramon Parada era un esperit creatiu, ric d’una fal·lera artística que impregnava tot allò que feia. Sempre havia pintat com a oci, però fins el 2000 no s’hi va posar seriosament amb l’assistència a classes a Olot. Enamorat dels colors i l’aigua del mediterrani, no deixà mai de recordar en les seves pintures els seus orígens atlàntics i cantàbrics. I aquesta vena artística l’aplicava també a la feina. Deia el 2014: “fer cases és un entreteniment que m’agrada molt. Jo faig cases perquè m’agrada, de veritat!”. Cada casa, cada promoció, està personalitzada i adaptada al terreny i al client. Són els únics promotors de la comarca especialistes en treballar la pedra, la muntanya: es tracta d’adaptar la casa a la muntanya i no a l’inrevés. En Ramon fill argumenta: “ara fan cases com bolets, sense personalitat, totes iguals, a preu fet. A nosaltres sempre ens ha agradat orientar el client, proposar-li diferents opcions en base a la nostra experiència, ocupar-nos de tots i cadascun dels detalls de la casa. Per això treballem des de fa 30 anys amb els mateixos industrials: són gent de confiança que sabem que faran bé la feina, i per això no entrarem en una guerra de preus. Fins i tot alguns són els fills dels qui treballaven fa 50 anys amb  el meu pare”.
És difícil personalitzar les obres i les promocions a Roses? 
Roses fou la segona localitat gironina en compravenda d’immobles, amb un 7’43% només per darrera de Girona i per davant de Lloret, Blanes o Castelló-Empuriabrava. Segons el Col·legi i Associacions d’Agents Immobiliaris, Roses es situa com la tercera localitat amb el preu per metre quadrat d’obra nova més car de la província amb 2.450 €/m², Els darrers 12 anys ha guanyat clarament posicions pujant des de la dotzena posició fins a la tercera, només per darrera de Girona i Palamós. En canvi, l’habitatge de segona mà, ha seguit una evolució comparativament a l’alça, fins i tot marcant, enguany, un esprint final per situar-se la capdavantera de la província.
La raó d’aquesta alça obeeix a dos factors principals: D’una banda, el pla estratègic de l’Ajuntament rosinc de fa 10 anys per identificar Roses com a destí turístic familiar per tot l’any: fires, oci, cultura, gastronomia, enologia, mercats, diversificació econòmica... D’altres poblacions costaneres no conviden a viure-hi tot l’any, però Roses s’ha volgut transformar fugint d’un turisme de botellot present arreu. Qualitat per sobre de quantitat, molt en consonància amb la ideologia Parada.
I d’altra banda, l’impacte del coronavirus en l’establiment de moltes famílies de forma definitiva a Roses per teletreballar, quan abans era únicament segona residència: les cases s’han arreglat, s’ha invertit en reformes i això provoca que el preu al metre quadrat pugi. “D’obra nova se’n fa relativament poca, perquè el terreny disponible és poc”, esmenta l’Eva. “Per això ara fem moltíssima més reforma, que també és més agraït per la caixa per quan els pagaments són més estables”. L’Eva, qui mostra orgullosa el seu diploma d’agent API penjat a la paret, s’ocupa també de la gestió de comunitats, lloguer i compravenda d’immobles i totes les gestions derivades de l’habitatge.
En Ramon, en canvi, treballa a l’obra. “Jo vaig pujar de ben petit a l’obra, amb el meu pare”, diu. Per això en fer-se càrrec de la seva part a l’empresa engegà les Construccions Ramon Parada per diferenciar-se de les promocions i les gestions API. “Avui en dia costa trobar empresaris de la construcció que apostin com nosaltres pels treballadors amb experiència, i llavors venen les sorpreses”.
L’Eva i en Ramon Parada, orgullosos continuadors d’una nissaga de constructors i promotors rosincs. Rarament una empresa s’ha identificat tant amb una població com ells.