Susanna Bosch
Susanna Bosch treballa des del SIAD de Figueres des del 2008. Un parell d’anys abans va arribar de Fraga (Osca) a l’Alt Empordà. El SIAD no és un servei especialitzat en violència masclista però sí es considera una de les primeres portes d’entrada a aquesta xarxa pública de recursos. “Un dels objectius és abordar i atendre les diverses formes de violència masclista que, majoritàriament, pateixen les dones” assenyala Bosch.
Quines activitats organitza Servei d’Informació i Atenció a les Dones, SIAD, amb motiu del Dia de la Dona?
Enguany la Regidoria de Drets Civils i Feminismes de l’Ajuntament de Figueres organitza diverses activitats. En col·laboració amb Joventut i Educació del mateix Ajuntament s’ha dissenyat una plantada de flors al Parc Bosc sota el lema #emplantoperlaigualtat i per aquest objectiu es fa una crida a les escoles i joves de la ciutat perquè de forma simbòlica es posicionin a favor de la igualtat de gènere. En diverses franges horàries del dia 8 hi haurà aquesta activitat al Parc Bosc i també a la plaça de l’Ajuntament en el marc de la lectura institucional del manifest del Dia de les dones.
Durant els últims anys, s’han donat noms de dones a diversos espais de la ciutat, especialment places, i per donar visibilitat a aquests espais i les dones que porten els seus noms, s’inauguraran de diverses maneres durant el cap de setmana posterior al 8 de març. La feminització del nomenclàtor ha estat una clara aposta política d’aquesta última legislatura.
Com ja és tradicional, també es lliurarà el Premi 8 de març Maria Rosa Ymbert. Aquest Premi, que s’adreça a estudiants de tercer i quart d’ESO de tota la comarca i versa sobre la (des) igualtat de gènere, té dues categories, plàstica i literària, per tant, els i les participants poden plasmar les seves idees i desenvolupar la seva creativitat de diverses formes.
Quins serveis ofereix el SIAD
El servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) és un servei que neix a partir de la Llei del dret a les dones a erradicar la violència masclista aprovada l’any 2008 i modificada al 2020. Aquesta llei desplega una xarxa de recursos públics que pretenen abordar i atendre les diverses formes de violència masclista que, majoritàriament, pateixen les dones. El SIAD no és un servei especialitzat en violència masclista, però sí que es considera una de les primeres portes d’entrada a aquesta xarxa pública de recursos. Així, des de SIAD es dona atenció, informació i assessorament sobre qualsevol àmbit que afecti la vida de les dones, i per aquest objectiu ens coordinem amb la resta de serveis i recursos del territori de forma que si és necessari derivem les dones cap a altres espais públics. Tot i no ser un servei especialitzat en violència, la majoria de les dones que s’atenen a SIAD són casos de violència masclista, sobretot en l’àmbit de la parella o exparella. Per intentar donar resposta a aquestes situacions, el SIAD té dos serveis especialitzats, un d’atenció psicològica i un d’atenció jurídica. Atenen de forma individual i confidencial, són gratuïts i per a les dones del municipi.
El SIAD també és el servei encarregat de la implementació de les polítiques locals d’igualtat, per això organitza altre tipus de projectes d’acció comunitària, de sensibilització, formatius, etc., i en aquest sentit es realitzen un munt de projectes diversos que varien en funció de diverses casuístiques, com els interessos polítics, les oportunitats des d’un punt de vista tècnic, la viabilitat pressupostària, etc. En puc explicar alguns:
En aquesta línia comunitària i de sensibilització es fan les diades significades com el 8 de març o el 25 de novembre, intentant arribar a tota la ciutadania. També els Punts Liles per les Fires i Festes de la Santa Creu, el Festival Acústica, les Festes de Sant Pere, que són espais de sensibilització i prevenció de les violències masclistes, especialment les sexuals, i lgtbifòbiques en l’oci nocturn.
L’any passat, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, ens va oferir la possibilitat de participar en un projecte que es va portar a terme a quinze ciutats catalanes anomenat Urbanisme, seguretat i gènere. Va consistir en la realització per part d’un grup de dones d’una marxa exploratòria per la ciutat amb l’objectiu d’identificar els obstacles físics i psicològics que condicionen la percepció de seguretat que les dones tenen a l’hora de fer ús de l’espai públic. Aquest projecte ha de finalitzar aquest 2023 amb la presentació d’un informe per part de l’entitat que va portar a terme el projecte i del material de bones pràctiques que editaran a partir de les experiències a les quinze ciutats del país.
Durant l’any 2022 també es va col·laborar amb l’Associació de dones periodistes de Catalunya per convocar la I Beca Montserrat Minobis. La Montserrat va ser una periodista figuerenca referent del feminisme quan no se’n parlava gaire, de feminisme, per aquest motiu la Beca vol destacar treballs periodístics amb perspectiva feminista. El passat mes de gener es va presentar a Figueres la guanyadora d’aquesta primera convocatòria, la Núria Vilà, amb un treball sobre el tractament que fan els mitjans de comunicació sobre diversos casos de violències sexuals.
De quina manera ha evolucionat i quins són els seus objectius claus?
El SIAD, tot i que dona atenció a Figueres des del 2008, i és un servei ja de referència a la ciutat a nivell d’administració i professional, encara no és conegut per tota la ciutadania, especialment per totes les dones.
Ens ho diu una enquesta que es va fer durant l’any 2021 a través de xarxes, o ho podem copsar en diverses situacions, a l’hora d’organitzar projectes, per exemple, o en la interlocució amb dones de la ciutat. Per això és molt important continuar donant a conèixer el servei. Tot i això, el volum de casos que s’hi atenen és molt gran i això ens diu que és molt necessari un servei especialitzat per a dones, que doni resposta a les situacions de violència masclista i de desigualtats que es produeixen en tots els àmbits: social, cultural, laboral, econòmic, etc. També és molt important continuar amb els projectes de sensibilització ciutadana, amb activitats de promoció de la igualtat, d’apoderament, perquè són formes d’arribar a la ciutat i de retruc a les dones.
A grans trets, els objectius claus del SIAD són, per una banda, l’atenció a dones per intentar resoldre qualsevol situació en què es trobin, molt especialment en situacions de violència masclista, i per l’altra la implementació i promoció de les polítiques d’igualtat.
Amb quines entitats o col·lectius treballeu?
A nivell local es treballa amb les entitats de dones del territori. Grup Iris, dones afectades de càncer de mama, i Dona dona Alt Empordà, de promoció de la lactància materna, tenen una llarga trajectòria al municipi cadascuna d’elles en els seus àmbits d’actuació. Amb elles tenim un diàleg constant i es col·labora de diverses maneres pel foment de les seves activitats.
Una altra entitat de dones més recent al territori és A contra cor, que treballen el dol perinatal, una realitat molt dura que pateixen les dones, i les famílies, i que es troba molt amagada, és molt poc visible i molt més habitual del que ens podríem pensar a priori. L’any passat es va inaugurar l’espai de dol perinatal al cementiri municipal per fer visible el dol perinatal i contribuir mitjançant aquesta visibilitat, a la recuperació que suposa la pèrdua d’un fill o una filla en aquestes circumstàncies.
El teixit associatiu és clau en els territoris, per això des del SIAD s’intenta donar suport a totes les entitats de dones, o conformades principalment per dones, que ens demanen suport i assessorament per dur a terme les seves activitats. Però també és molt cert que el món associatiu és difícil de sostenir perquè requereix una dedicació voluntària que no sempre és fàcil de mantenir i conciliar amb les esferes personal i professional. Per aquest motiu hem treballat en el passat amb altres associacions de dones que avui dia ja no estan actives, però que també han fet coses molt importants i significatives en els seus àmbits d’actuació.
A més, també treballem amb altres entitats del tercer sector amb qui col·laborem de manera professional per implementar els projectes que fem des del servei. És el cas actualment de la Fundació Surt amb qui s’ha contractat per la renovació del Pla d’igualtat municipal, o amb La Nut, psicologia amb perspectiva de gènere, que l’any passat va rebre l’encàrrec de dinamitzar els Punts Liles de totes les festes del 2022.
Últimament, també s’ha col·laborat per fer diversos projectes i accions amb Col·lectiu Punt 6, una entitat de referència en l’urbanisme amb perspectiva de gènere i feminista, en una acció formativa sobre el tema adreçada al personal tècnic de l’Ajuntament, pel projecte de les marxes exploratòries que t’explicava abans.
Quines altres activitats organitzeu al llarg de l’any per empoderar les dones? El projecte Brodant les violències va ser un gran èxit a l’hora de teixir xarxa entre les dones; es repeteix enguany?
Posaré alguns exemples dels últims mesos. En el marc dels actes del 25 de novembre, Dia internacional per l’eliminació de les violències envers les dones, es va organitzar un tastet d’autodefensa feminista. Va ser una única sessió de quatre hores en què es va poder provar les principals tècniques, físiques i psicològiques, d’apoderament personal i col·lectiu com a eines de prevenció de les violències sexistes.
Aquell tastet s’ha convertit en un taller de deu sessions, que va començar al gener i que acabarà a finals de març, que es fa al Pavelló municipal i que ha tingut un èxit impressionant, ja que els dos grups que es van projectar estan plens i funcionen molt bé.
El projecte de les marxes exploratòries que es va començar el novembre passat, que ve proposat per la Generalitat, però que ja feia un temps que volíem portar a la pràctica a la ciutat, també és molt interessant des del punt de vista de l’apoderament personal i col·lectiu de les dones.
Les marxes són rutes urbanes dissenyades per les mateixes dones que permeten fer una anàlisi dels elements amb l’objectiu de millorar la seva percepció de seguretat i la seva utilitat dels espais públics.
Es tracta d’apoderar-se de l’espai per sentir-lo propi i detectar els desavantatges que tenen per als seus usos.
Brodant les violències és un projecte que vam l’any 2021 conjuntament amb el SIE Alt Empordà, servei d’intervenció especialitzat en les violències masclistes, i que pel 25 de novembre passat vam presentar els treballs de la segona edició. És un projecte d’apoderament de les dones i també de sensibilització comunitària sobre les formes en què les violències impacten en la vida de les dones i el seu benestar.
Van participar no només dones de la ciutat usuàries (o no) del SIE i SIAD sinó també serveis com el Punt Òmnia, centres d’ensenyament secundari de la ciutat (Ins. Alexandre Deulefeu i Ins. Ramon Muntaner), entitats d’àmbit social com Ksameu o fins i tot el mòdul de dones de Puig de les Basses.
Efectivament, va ser molt reeixit i motiu d’orgull, i a partir del mes de març haurem de valorar amb les professionals del SIE la continuïtat del projecte per aquest 2023.
Aquest passat any s’han creat en l’àmbit municipal trobades entre dones per posar en comú inquietuds, teniu pensat altres iniciatives d’aquest tipus? Com les valoreu?
La valoració és molt positiva. Establir un espai de trobada i afavorir el diàleg entre les dones de la ciutat (associades o no) i l’administració local és molt pertinent i necessari perquè ja de permetre establir línies d’actuació participades i consensuades. Cal millorar l’espai i en aquest sentit crec que ens podem recolzar en alguns professionals del mateix Ajuntament, com la tècnica de participació. Aquest inici d’any encara no s’ha realitzat cap convocatòria, però la idea és poder continuar fent aquestes assemblees de dones que es van començar l’any passat.
Com veu el paper de la dona a la comarca?
Si es refereix a les dones que ostenten càrrecs de responsabilitat, com per exemple alcaldesses, si no recordo malament en les eleccions del 2019 l’Alt Empordà va ser la comarca amb un percentatge més elevat de dones alcaldesses de totes les comarques gironines. Per tant, en aquest sentit, ho veig bé.
És important que les dones arribin a ocupar aquests càrrecs, no només perquè així ha de ser, perquè les dones són la meitat de la població; tampoc només perquè ocupant aquests càrrecs aporten la seva visió, la seva expertesa, no es tracta només de decidir sinó fer-ho des del coneixement situat; però sobretot també perquè es converteixen en referents per altres dones i per nenes que en un futur ocuparan també aquests càrrecs de responsabilitat.
Les polítiques municipals tenen prou en compte la dona? A Figueres amb la Regidoria de Drets Civils i Feminismes, de quina manera s’està avançant?
A nivell polític i legislatiu, i en funció del color polític, sí que es té en compte les dones. S’estan fent moltes lleis en aquest sentit, de protecció de les dones envers les violències (la sexual, per exemple, amb la llei coneguda com a Només sí és sí;) lleis que donen la capacitat de decidir a les dones sobre el seu propi cos, com no pot ser d’una altra manera, amb la llei de l’avortament; etc.
Es dissenyen polítiques públiques de quotes per donar un espai a les dones perquè si no fos així no hi hauria representació femenina en molts sectors. Això és molt conegut en les llistes electorals però també amb determinades mesures de discriminació positiva, que se’n diuen, o mesures correctores que vetllen per la participació i representació de les dones amb una reserva de places com són, per donar un exemple, els processos d’oferta pública d’ocupació.
El SIAD també és un servei d’aquest tipus que dona resposta a una situació que majoritàriament pateixen les dones, com són les violències i la discriminació de gènere. També els departaments o regidories de feminismes, igualtat, gènere, etc.
Malgrat això, socialment s’avança molt a poc a poc, encara no es poden deixar de practicar aquestes quotes i fer visible les dones mitjançant mesures correctores, posant al seu abast mitjans específics perquè tinguin un espai en tots els àmbits de la nostra societat.
En aquest sentit, i amb un to en clau d’humor, recordo amb pocs detalls que fa uns anys va transcendir una fotografia d’un congrés o reunió d’experts per parlar i debatre al voltant de la lactància materna, però en aquella fotografia no hi havia ni una sola dona!
Com va ser possible que a ningú se li acudís convidar les dones per parlar de lactància materna? És això al que em refereixo, si no s’aplica com a norma el fet de convidar les dones no tenen espai perquè tradicionalment les posicions d’experts, de representativitat, de poder, han sigut assignades de forma “natural” als homes, fins i tot per parlar de lactància materna!
Quins són els objectius de futur del SIAD per avançar en aquest aspecte?
Persistir en el que fem des del servei. Continuar en la tasca d’atenció, assessorament i acompanyament a les dones que així ho requereixin i de sensibilització i conscienciació comunitària.
