Salvador Sunyer, director festival Temporda Alta

Salvador Sunyer és una figura clau en l’escena cultural catalana, conegut principalment per ser el director del festival de teatre i arts escèniques, Temporada Alta, que se celebra anualment i principalment a Girona i Salt. Sota la seva direcció, Temporada Alta s’ha consolidat com un dels festivals més importants d’arts escèniques d’Europa, amb una programació que inclou una àmplia varietat de disciplines com teatre, dansa, música, circ i cinema, amb un fort enfocament tant en produccions locals com internacionals.

Senyor Sunyer, com ha evolucionat el festival Temporada Alta des dels seus inicis fins a convertir-se en un referent cultural a nivell internacional?
Temporada Alta va començar amb una programació molt petita. El primer any només es van presentar quatre espectacles que es van fer a Girona a finals de setembre, principis d’octubre. A partir d’aquí vam anar pensant què faríem en els 4 anys següents i amb el pas del temps vam començar a posar alguna cosa internacional i en una segona fase vam presentar un festival que no solament programava, sinó que també ajudava produccions. I en una altra fase posterior, vam coproduir espectacles amb altres agents internacionals importants. Finalment, vam determinar que Temporada Alta fos la porta d’entrada a Catalunya de l’escena internacional, però també la porta de sortida perquè els programadors d’arreu del món puguin veure que hi ha al nostre país que es pugui representar a l’exterior.  

Quins han estat els moments clau en aquesta evolució?
Crec que no n’hi ha de moments claus, el que diria que hi ha, són coses claus. Una primera és el fet de què ho vam iniciar com una cosa molt petita i molt lligada a la nostra àrea. S’ha de tenir en compte que el primer any es va fer amb el Club del Mecenatge, entitat que va recolzar-nos i ens recolza per mantenir la vitalitat del festival que avui dia destaca per la seva magnitud i la seva internacionalitat, però molt arrelat a les comarques gironines. Una altra qüestió important ha sigut la de ser la porta d’entrada de l’escena internacional del més bo i millor del món. I si algú es pregunta per què, la resposta és perquè a Catalunya hi ha molt poques programacions d’aquest estil. Només el Festival Grec i FiraTàrrega. Per tant, el fet que hi hagués un espai fora de Barcelona i fora de la temporada d’estiu, va ser primordial per a nosaltres per crear Temporada Alta. Fets que l’han particularitzat han sigut la intervenció de la Generalitat que va considerar en el seu moment, que més que un festival local era un festival nacional, amb la qual cosa és promovia més pressupost i més possibilitat de presentar espectacles. També el Ministeri de Cultura i la Comunitat Europea han estat claus.    

Quines són les principals dificultats a les quals s’enfronta un festival de les dimensions de Temporada Alta?
Dificultats sempre n’hi ha. Si pensem amb les que tots sabem, les econòmiques, són inconvenients que a mi particularment em preocupen relativament poc, ja que quan saps de quin pressupost disposes, el que es tracta és d’adaptar-se i treure’n el màxim rendiment. Una dificultat que la gent no n’és conscient, és la de què l’Administració s’ha burocratitzat de tal manera que costa Déu i ajut tirar endavant certes conjuntures.  Una altra complicació és la de no fer-se repetitiu, cada any ens hem de reinventar, incorporant espectacles forans. En els nostres orígens, un inconvenient que ara ja no ho és, era el fet que Temporada Alta s’oferís fora de Barcelona. Han passat els anys, i ara és un avantatge, l’any passat va venir gent de 48 països. L’entorn de Girona capital i de les comarques com l’Empordà, el Pla de l’Estany, La Selva... han fet que aquest contratemps es convertís en un guany i un benefici.

Com s’han superat aquests reptes per mantenir la qualitat i la continuïtat del festival?
Aquí hi ha una cosa essencial que està en la sort de tenir un equip humà molt bo, tant en comunicació, com en producció, i en molts altres aspectes. Per tant, la base de com i perquè ens n’anem sortit, està en el grup de persones que se’n cuiden. Temporada Alta té molta ajuda pública, però es fa des d’una empresa privada, fet que el projecte té una agilitat i una capacitat d’adaptació a les realitats artístiques que ho facilita molt. Les estructures públiques marxen més a poc a poc, per la qual cosa, els canvis artístics són més complicats d’adaptar-se.  

Ens podria dir quin és el procés de selecció de les obres i artistes que formen part del cartell del festival?
Hi ha uns puntals bàsics del festival. En primer lloc, la programació internacional, on, del que es tracta és de veure el màxim de coses possibles dels centenars de propostes que ens arriben, i de les que creiem més interessants, busquem les més factibles econòmicament i també si encaixen en els espais teatrals de què disposem. Pel que fa a la programació del país, el que es tracta és de rebre els artistes, escoltar els seus projectes, veure molts assaigs i considerar quins són els que realment poden ser interessants.   
El que sí està clar, és que a l’hora de triar un espectacle, pensem en el públic. El teatre sense públic no té cap sentit. Aleshores, nosaltres tenim catalogat sis o set categories de públic diferent amb la idea de què a Temporada Alta s’hi pugui trobar des d’una comèdia divertida per passar-hi una estona, fins a un espectacle modern, i heavy, que costi d’entendre, o dansa contemporània, així com també música i funcions de circ.  Tot amb la idea que la programació del festival ha d’acabar sent com la carta d’un restaurant, on cadascú es pugui fer el seu àpat. Per tant, on tothom, des dels infants que somriuen amb els espectacles de circ, els joves que volen música electrònica, fins els adults que busquen alguna cosa divertida, puguin trobar tres o quatre atraccions que siguin del seu gust.     

Quin paper juga Temporada Alta en la promoció de la creació teatral local i en el suport als nous talents?
Això són dos factors diferents. En la creació local, aquest any tenim 110 espectacles, dels quals 28 tenen artistes gironins. Per tant, el que nosaltres intentem és que a les funcions hi hagi una part amb artistes gironins. En el món teatral de la dansa, del circ, de la comèdia, del drama... creiem que la gent de casa nostra que s’hi dedica pugui treballar amb gent de fora, per poder dur a terme les seves funcions. Muntar una companyia gironina on només pugui fer teatre a Girona no dona per viure. 
Pel que fa a la nova creació d’artistes, la nostra feina és assistir a assajos i a tallers on actuï gent jove i considerar quins  s’han de recolzar, perquè considerem que tenen més futur. 

Com es relaciona Temporada Alta amb la comunitat local de Girona i Salt?
Des d’un bon inici el festival ha estat molt arrelat a la zona. Durant els primers 7-8 anys, bàsicament el festival només es feia a Girona i a Salt. Amb el pas del temps, els llocs que tenen més públic, deixant a part aquestes dues ciutats que sempre han estat amb un públic molt nombrós, són Figueres, Olot i Banyoles. A part de Barcelona, que evidentment té un auditori d’espectadors molt abundant.

Quines iniciatives es duen a terme per fer accessible la cultura a tots els públics d’arreu?
Moltes vegades es diu que la gent no va al teatre perquè és car. I això realment és mitja veritat. Creiem que els preus han d’anar canviant cada vegada més, de manera que qui té un bon sou pagui el que val, però que ningú deixi d’anar al teatre perquè no pot pagar el preu del tiquet. Amb aquesta idea inicial, nosaltres tenim a Temporada Alta, i per tots els espectacles, un preu de 3 euros, pels joves de menys de 25 anys. I de totes les funcions i representacions, l’últim dia es posen a la venda a un preu de 10 euros per tots aquells de menys de 30 anys. Treballem amb un projecte que es diu, Apropa Cultura, una iniciativa nascuda l’any 2006 amb voluntat de millorar la vida de les persones en situació de vulnerabilitat a través de la cultura. Des de llavors, hem treballat per obrir portes de teatres, museus, auditoris i festivals d’arreu de Catalunya, perquè aquests col·lectius tinguin accés a la programació habitual. Com a festival, cedim una part de les localitats de Temporada Alta a preu reduït per facilitar l’accés a la cultura. 

Com ha vist canviar la percepció del públic envers el teatre i les arts escèniques durant els seus anys al capdavant de Temporada Alta?
Això ha canviat molt. Si mirem la programació d’ara amb la de fa 20 anys, puc assegurar sense cap mena de dubte, que avui amb aquells espectacles vindrien quatre gats. A l’espai internacional ningú. Veure un espectacle subtitulat en català, la gent és preguntaria que perquè, i en canvi, ara és el més natural i habitual.
Crec que a la gent que li agrada el teatre ha d’anar creixent juntament amb el festival. Per tot plegat,  tinc la sensació de considerar que el festival forma part de la ciutat. 

Quines són les estratègies per projectar Temporada Alta més enllà de les fronteres catalanes i espanyoles?
Això és una cosa en què ens hi hem dedicat molt des de fa 7-8 anys. Portem molt teatre internacional al festival, però el teatre de casa nostra costa de dur-lo a fora. I la pregunta que ens vam fer, va ser de quina manera ho podíem portar a terme. I la cosa va anar així: vam crear la setmana de programadors. Durant 4 dies presentem espectacles amb grans noms internacionals, però amb el pla de treball d’acompanyar-los amb 8 espectacles del país, que creiem que són perfectes i ideals perquè es donin a conèixer a l’estranger. Aleshores, en aquests dies convidem als programadors de tot el món perquè vinguin a veure’ls.  Això ha anat donant resultat.
Aquest any hem tingut el guany d’una altra línia, és a dir, no solament ensenyem el que es fa aquí, sinó que intentem que artistes de primer nivell del món, treballin amb artistes d’aquí. Fa 4 anys, al director uruguaià Gabriel Calderón li vam proposar fer un espectacle amb l’actor Joan Carreras. Va ser una obra de teatre en català que es va estrenar a Temporada Alta, Història d’un senglar. Espectacle que ha fet gira per tota Espanya, i enguany s’ha presentat al Festival d’Avinyó, que en molta diferència és el festival més important del món. I amb 77 anys d’història d’aquest festival, és la primera vegada que s’ha presentat un espectacle en català.  

Quina importància té la col·laboració amb altres festivals i institucions culturals per al desenvolupament de Temporada Alta?
La importància és essencial. Primer, si no tens una relació àmplia amb els grans actors escènics del món i amb grans festivals com el d’Avinyó, en el que aquest any hem cooperat en dos projectes, un dels quals el podrem veure aquest any a Temporada Alta, i que porta per nom Paisatges compartits. Així mateix, festivals com el de Berlín o el teatre de la Ville de París, entre d’altres, són eixos de comunicació que s’han de tenir per estar al corrent del que hi ha. I segon, que no tens socis per produir espectacles amb gent d’aquí per sortir a fora del país. 
El que també és important en un país petit com el nostre, és el fet de què els que som aquí, treballem tots conjuntament, com per exemple, la circumstància que el Festival Grec i nosaltres tenim una relació molt cordial, dins de la qual fem moltes coses junts. O també el Festival de Otoño de Madrid, el Centro Dramático Nacional,  el Teatre Lliure, el Teatre Nacional, així com també sales més petites: la Sala Beckett, la Sala La Planeta, i moltes altres. Així mateix, en teatres municipals com el Teatre Jardí de Figueres, el de Palafrugell, o el de Torroella de Montgrí. En tots aquests llocs, amb un espai d’auditori gran o petit, s’han de trobar maneres de col·laboració per treballar conjuntament, amb la finalitat que serveixi tant per a ells com per al festival.

Com es gestionen les expectatives del públic, especialment en un festival que compta amb un públic tan divers?
El que és important de gestionar, és com se’ls dona a la gent, la informació. Amb un programa de més de 100 espectacles, és intricat d’escollir i fàcil d’atabalar-se. Aleshores, el que nosaltres procurem, és saber el grau d’atracció que ha tingut cada espectacle, i d’aquesta manera coneixem el nostre públic. I com ho fem? Doncs l’endemà de l’espectacle, les persones que hi han assistit, reben un correu electrònic, en el que se’ls pregunta què n’opinen, què els hi ha semblat, si hi ha alguna cosa que s’hauria de canviar... Així tenim una informació de tot el que veu la gent i podem corregir allò que ha resultat més desfavorable. 
A la nostra pàgina web, les persones que ja hi han entrat vàries vegades, veu en primer lloc els espectacles que més li agraden. Per tant, li dones un cert camí per escollir aquells espectacles del seu estil.  

Ens pot dir com es garanteix una programació que pugui satisfer tant als espectadors més exigents com a un públic més ampli?
L’única manera de fer-ho, és elaborar una programació molt variada. És a dir, no hi ha una veritat que afirmi això és bo i això és dolent. Sí que dins de cada gènere, els que som de l’ofici veiem si una cosa està ben feta o no ho està, però no pots definir quina classe de teatre és més bo que un altre. Les persones tenen mirades i gustos diferents, i per tant el que hem d’intentar de cadascun d’aquests grups de gent diferent, és saber oferir-los espectacles del seu gust, amb el complement d’un parell de coses que siguin fora de la seva preferència. Espectacles que potser a priori no triaria, però que si els veu molt, segur que descobrirà una cosa nova a l’escena, que li plaurà.

Com s’ha adaptat el festival a les noves tecnologies i a la creixent demanda d’art digital?
Quan vam tenir la pandèmia de la COVID, vam pensar que en el món escènic l’apartat digital tindria cada vegada una importància més gran. Ho vam creure i vam fer pràcticament un festival digital. Va passar el temps i vam veure que va ser un error. El teatre és una de les poques arts que requereix una presencia física, un avantatge que li dona èxit. Un espectacle de teatre sense espectadors no existeix. 
Temps enrere vaig llegir el llibre L’amour du Theatre, que explica que quan es va inventar la ràdio, la gent deia que el teatre tenia els dies comptats, en sentir a grans actors que interpretaven obres per la ràdio, però res d’això va passar.  Amb el cinema va passar tres quarts del mateix, i quan va arribar l’hora de la televisió, la societat va continuar anant al teatre. I què ha passat? Que el món ha anat evolucionant cap a la part digital, i ara ens trobem que la gent escolta música des de casa seva digitalment, que visita museus digitalment, que cada vegada més veu pel·lícules asseguda al sofà, i que cada vegada fa menys coses en grup. I per tant, quan hi ha alguna cosa que es desenvolupa socialment, la gent ho desitja molt especialment. Per aquesta raó el teatre funciona i marxa impecablement. En conseqüència, creiem que el teatre, la dansa, el circ, són bàsicament presencials. Quan vam veure que ens equivocàvem en tenir massa continguts digitals, vam pensar que el món digital ens havia de donar una altra cosa, que és el complementar els espectacles. I per aquesta raó tenim una plataforma digital en la qual hi ha un apartat que es diu La Caverna, en la que es poden escoltar una sèrie de converses entre grans directors i creadors de l’escena europea que han passat pel festival amb personalitats del món de la cultura triats per ells mateixos.
En el teatre, quan s’ha acabat l’obra, desapareix, passa a la història i ningú se’n recorda, i a La Caverna apareixen converses molt precises que es poden consultar sempre que es vulgui. Són xerrades en català subtitulades en castellà, en anglès, en portuguès, en francès i en altres idiomes. 
  
Com veu el futur de les arts escèniques i quin paper creu que hi jugarà Temporada Alta?
Una activitat que té més de 2.000 anys de història, el seu futur no em preocupa massa. Evidentment que a la llarga s’adaptarà i canviarà algunes coses en les formes, però el que crec és que els temes continuaran sent els mateixos: la relació de l’home amb el món. El teatre, d’alguna manera sempre ha estat, és i serà una fotografia d’una part del món. De tal manera, el teatre anirà evolucionant com ho farà també el planeta. Crec que cada vegada més, el fet presencial serà important. En conclusió, el futur del teatre el veig esplèndid. I si em pregunteu el futur de Temporada Alta, no us ho sabria dir. La meva opinió sobre els festivals és que tenen alts i baixos, i el nostre en particular tirarà endavant mentre sàpiga respondre una necessitat i un interès dels ciutadans. 

Quina ha estat l’obra o esdeveniment que més l’ha marcat personalment en la història del festival?
(En sentir la pregunta fa un esbufec). Aquesta pregunta és complexa de respondre. Un dels espectacles que va marcar bastant la història del festival, va ser l’obra de teatre Le Costume  del gran director anglès, Peter Brook, que es va traslladar a viure a París i que se’l va considerar una de les grans figures del teatre contemporani, un innovador del teatre clàssic i com el més gran especialista en el muntatge d’obres de William Shakespeare. En ser la primera vegada que una figura internacional debutava a Temporada Alta, va marcar considerablement el festival. 
Així mateix un autor que ha marcat molt el nostre festival és el polonès Kristyan Lupa que ha dut a Temporada Alta un dels grans espectacles que al llarg dels anys hem estrenat.  

On li agradaria portar el festival en els pròxims anys, i com espera que continuï evolucionant?
Crec que l’atractiu que té el festival és de ser on és. De manera que el festival com a festival no ha de marxar, tot i que, sí que pot tenir branques que vagin cap a altres llocs, que ara mateix ja són una realitat, alguna estrena a Barcelona, i diverses a l’Empordà com a Banyoles, Torroella de Montgrí, Celrà, Figueres, Palafrugell...
De totes totes, crec que l’essència del festival i casa seva, és justament aquí, on es va constituir.  

Quins valors creu que defineixen millor Temporada Alta i com es reflecteixen en la programació del festival?
Aquí hi ha dues coses. Una, la importància a l’hora de programar pensant que el teatre el fan els artistes pel públic. I una altra, està en no oblidar que el teatre el porten a terme els artistes dalt de l’escenari, i per tant, una de les obligacions que té el nostre festival, és ajudar-los perquè puguin continuar actuant i sobretot evolucionant d’acord amb el pas del temps. 

Com es pot assegurar que aquests valors siguin coherents amb les expectatives del públic i les necessitats del moment?
Realment crec que no es pot assegurar res. Els que programem obres de teatre tenim un avantatge,  que fent un paral·lelisme en el món mèdic,  és com quan els cirurgians operen un cor i no es poden equivocar. Quan et dediques a planificar dins del món artístic, si no t’arrisques, les arts no evolucionen. Si posem un exemple, quan es va produir el moviment cultural del modernisme, les primeres cases que va dissenyar Gaudí, tothom se’n reia i se’n burlava. Cap personatge de l’època li hagués encarregat res. Altra cosa va ser un temps després que va ser reconegut internacionalment com un avançat en el temps. 
Com a programadors hem de fer per manera de veure on és la gent i que desitja, però sempre procurant anar més enllà del que vol el públic. I qui ens pot dir que vol dir anar més enllà, són els artistes, i aquesta, crec que és la nostra feina.