Ponç Feliu

Ponç Feliu és ornitòleg, llicenciat en Ciències Biològiques, llicenciat en Ciències Ambientals i màster en Gestió Pública del Medi Ambient i Sostenibilitat. Ha estat sempre vinculat en la conservació i gestió dels espais naturals del país, sigui des del món de les entitats o bé des de l’administració; ha estat responsable del seguiment ornitològic al Parc dels Aiguamolls, director del Consorci del Ter i actualment és el director del Parc Natural de Cap de Creus i dels Aiguamolls.

Com afronta la doble direcció del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i del Parc Natural del Cap de Creus?
Assumir la direcció simultània d’ambdós parcs és una tasca exigent que requereix moltes hores de dedicació. Tanmateix, la meva vinculació amb els Aiguamolls de l’Empordà és profunda i de llarga trajectòria. Des de la meva primera visita l’any 1985, he estat implicat en diverses activitats com a voluntari, tècnic, ornitòleg i monitor dels Campaments de Natura. També vaig realitzar-hi la Prestació Social Substitutòria i vaig participar en projectes de reintroducció d’espècies, com la llúdriga. Quan el director anterior, Sergi Romero, va assumir la gestió del paratge natural de l’Albera, vaig acceptar dirigir provisionalment els Aiguamolls compaginant aquesta responsabilitat amb la direcció del Cap de Creus. És un repte que afronto amb compromís i passió per la conservació del nostre patrimoni natural.

Quina ha estat la feina per impulsar el Parc aquests mesos?
Ha estat una tasca intensa en molts àmbits. D’una banda, hem treballat portes endins per reforçar i optimitzar les tasques que duu a terme l’equip del Parc. De l’altra, hem volgut reforçar les relacions amb el territori: ajuntaments, empreses, càmpings i entitats com l’APNAE, amb qui en alguns casos s’havia perdut una mica de vinculació. 
També hem hagut d’afrontar reptes importants en la gestió, especialment pel que fa a la disponibilitat d’aigua, ja que venim d’uns anys molt secs. Ara, per sort, tenim un any més humit, i això ens permet reprendre i avançar en diversos projectes prioritaris. A més, s’estan desenvolupant altres projectes per millorar la gestió del parc. Entre aquests, destaca la implementació d’un nou sistema de control d’accés al Cortalet, que inclourà la lectura de matrícules per facilitar una gestió més eficient dels visitants. També s’està treballant en la construcció d’un nou pou per garantir el subministrament d’aigua a la zona d’Almatà.
Amb la Setmana Santa, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà inicia la temporada de màxima afluència de visitants. Com s’afronten els propers mesos?
Per gestionar aquest increment, s’ha implementat un nou servei de vigilància rural proporcionat per l’empresa GuardNatur. Aquest servei, actiu des de març de 2025, consisteix en equips de dues persones que patrullen a peu o en vehicle, oferint tasques d’informació, vigilància i divulgació. Aquesta iniciativa busca preservar la biodiversitat del parc i garantir una experiència segura i respectuosa per als visitants, complementant la tasca del cos d’agents rurals.Estem cada vegada més preparats per afrontar la massificació que es produeix en alguns moments de l’any. Comptem amb més recursos, com els guardes rurals, sistemes d’informació, regulació d’accessos, i una gestió més organitzada. Avui en dia, la gent coneix la natura principalment a través de les xarxes socials i el bocaorella. També utilitzen aplicacions per accedir als espais naturals, cosa que ha fet que més persones redescobreixin el territori. Això té un vessant positiu, ja que la gent coneix millor el seu entorn, però també presenta un vessant negatiu per a la conservació, perquè, en alguns moments, la massificació pot posar en perill l’equilibri natural. Per això, cal gestionar-ho bé, i aquest és un dels grans reptes que tenim als espais naturals: protegir l’entorn davant l’augment de visitants, especialment en un context postpandèmia i amb la influència de les xarxes socials.

Cada any, a partir de l’1 d’abril, l’accés a la platja de Can Comes quedava tancat per a facilitar la nidificació dels ocells, temporalment, una mesura que ha canviat enguany.
La Junta Rectora del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà ha acordat el tancament permanent d’un tram de platja d’uns dos quilòmetres de llargada a la zona de la reserva integral de les Llaunes, un espai protegit d’alt valor ambiental. L’objectiu és Intentar protegir encara més la platja a la part de la façana de la reserva integral. Pel que fa a la protecció de les platges, especialment durant l’època de reproducció de diferents espècies s’han iniciat controls i s’ha reforçat la presència d’informadors ambientals. Aquests informadors tenen la tasca d’educar els visitants sobre la importància de respectar les zones de nidificació i de portar els gossos lligats, per exemple. 

Des del parc dels Aiguamolls quins esforços s’estan fent per fer-lo encara més accessible?
Estem obrint molts fronts nous, com ara les millores en l’accessibilitat, per exemple dels aguaits del parc. Estem adaptant les finestretes d’observació per fer-les més accessibles a persones que utilitzen cadires de rodes o que tenen una alçada menor. 
Aquesta actuació busca enriquir l’experiència de tots els visitants, cosa que permet gaudir de la natura sense barreres. Abans, per evitar el pas de bicicletes, hi havia barreres físiques que també dificultaven l’accés amb cadira de rodes; ara les hem modificat perquè aquest col·lectiu també hi pugui accedir amb facilitat.

Un projecte curiós és que el Parc dels Aiguamolls permet seguir en directe un niu de cigonyes les 24 hores del dia.
El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà ofereix la possibilitat de seguir en directe, les 24 hores del dia, la vida d’una parella de cigonyes gràcies a una càmera instal·lada davant del seu niu. Aquesta iniciativa permet observar el comportament dels ocells en temps real, sense interferir en la seva activitat natural. La transmissió es pot veure en una pantalla gran ubicada al centre d’informació del Cortalet, oferint als visitants l’oportunitat de connectar encara més amb la natura, aprofitant les noves tecnologies i apropar la biodiversitat al públic. Aquest projecte segueix l’exemple d’altres iniciatives similars en parcs naturals.
També els càmpings han creat la comissió dels Aiguamolls de l’Empordà per potenciar un turisme «respectuós» amb la natura.
La recent creació de la comissió del litoral del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, impulsada per l’Associació de Càmpings de Girona (ACG) en col·laboració amb la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Ambient i la Direcció General de Turisme, té com a objectiu potenciar un turisme respectuós amb la natura i trobar l’encaix entre l’activitat del sector i la gestió del parc natural. Entre les iniciatives destacades, s’està treballant per implicar els càmpings en la conservació de les platges, promovent pràctiques com la neteja de la sorra d’una manera que mantingui l’ecosistema i afavoreixi la biodiversitat. A més, s’estan oferint formacions als treballadors dels càmpings perquè puguin informar els visitants sobre les normes del parc i les bones pràctiques per gaudir de la natura de manera responsable.

Després de celebrar-se recentment els 40 anys del Parc dels Aiguamolls com veu el seu futur?
El veig amb optimisme. Un dels grans reptes actuals als Aiguamolls és la gestió de la Reserva Natural Integral 1, coneguda com la reserva dels estanys, que inclou els estanys de Palau, Pau Vilaüt i la zona nord de Castelló. L’objectiu és revitalitzar aquesta zona per garantir els nivells d’aigua suficients i adequats, un aspecte fonamental per a la conservació de l’ecosistema. Actualment, aquesta àrea es veu molt afectada per la sequera, així que el principal repte de gestió hídrica és garantir l’aportació i la correcta arribada d’aigua a la zona.

Finalment, si parlem del Cap de Creus  quins fronts té ara oberts?
El Parc Natural de Cap de Creus està immers en diversos projectes de gestió i conservació. Un dels més destacats és el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG), que es preveu aprovar abans de l’estiu. Aquest pla, centrat especialment en l’àmbit marí, busca regular activitats com la pesca, la navegació i el turisme per garantir la preservació del medi natural. S’han recollit aportacions de diversos sectors i s’han presentat al·legacions que s’estan valorant per incorporar-les en la versió definitiva del pla. El PRUG no canviarà gaire respecte a la versió que vam presentar públicament. És un PRUG raonable, que garanteix la protecció del medi, però alhora permet que el territori desenvolupi les seves activitats de forma ordenada i sostenible.  
Esperem tenir-lo aprovat abans de l’estiu, entre maig i juny. També hem de renovar la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), una iniciativa europea que promou el turisme responsable i sostenible als espais naturals. A més, ens acompanyarà l’auditoria per certificar que estem fent bé la nostra feina. Estem treballant en diversos projectes de gestió d’usos públics, com els punts d’informació, i consolidant el model de les llançadores que porten els visitants fins a Cap de Creus. Com cada any, durant la temporada alta, es restringeix l’accés a la punta de Cap de Creus per garantir-ne la protecció. Aquest sistema ha funcionat molt bé, ja que cada any podem portar més de 40.000 persones a la punta de Cap de Creus de manera controlada.