Núria Escarpanter, ens parla del dia del a dona a LLançà
En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona, és essencial reflexionar sobre els avenços i els reptes pendents en la lluita per la igualtat de gènere. A Llançà, aquest dia serveix com a punt de trobada, i on es realitzen diverses activitats per destacar el rol de la dona a la societat. En aquesta entrevista, parlem amb l’alcaldessa de Llançà, Núria Escarpanter, per conèixer la seva perspectiva sobre la situació actual de la dona.
Com valora l’alcaldessa la importància del Dia de la Dona?
Ho valoro molt, tot i que moltes vegades em plantejo que potser no caldria celebrar-ho, perquè si estem en aquesta tessitura és per tal que realment s’estan duent a terme una sèrie de reivindicacions que tal vegada no caldrien si hi hagués en aquest tema la màxima normalitat.
En tot cas, com que la situació de la que venim ens feia pensar que alguna cosa no era normal, sí que dono importància a què gràcies a aquestes celebracions del Dia de la Dona, s’hagi anat avançant i assolint objectius, i millorant sobretot mols aspectes que realment eren necessari.
Quines activitats destacades s’organitzen a Llançà per commemorar aquest dia?
Normalment al nostre municipi se celebra sempre per aquestes diades, i en principi estem treballant com els anys anteriors. Acostuma a haver-hi la lectura del manifest. També alguna exposició que enguany ho estem valorant, ja que en tenir la Casa de Cultura en obres, es fa difícil de portar a cap. La cursa solidària no hi pot faltar, així com tampoc es pot deixar de banda una estona de lleure amb un sopar que acaba en una mica de ball.
Val a dir que com que la regidoria que se’n encarrega encara hi està treballant i no ha acabat de confeccionar el programa, no puc comprometre’m a dir el que es farà. Però en principi està previst de seguir la tradició amb una temàtica festiva i una altra de solidària com és la cursa, i evidentment la lectura del manifest.
A més del Dia de la Dona, quines altres iniciatives o activitats realitza l’ajuntament per promoure la igualtat de gènere durant la resta de l’any?
Crec que es veu molt clar que aquestes activitats estan enfocades a la dona al voltant d’aquesta data del 8 de març, però des de l’Ajuntament de Llançà intentem que totes les manifestacions que es faran no hi hagi cap tipus de diferenciació, i per tant estem treballant per la igualtat de gènere, i que totes les coses que s’acaben fent des de qualsevol de les regidories tinguin molt present que es dirigeixin a qualsevol dels dos sexes, i per tant fomentant aquesta igualtat de gènere.
Al llarg de l’any es realitzen moltes activitats, en les quals no fem cap diferenciació. I d’aquesta manera treballem per una igualtat de gènere.
Com s’implica l’ajuntament en la lluita contra la violència de gènere?
Tenim tot un sistema establert de funcionament, en el moment que salten les alarmes per aquest tipus de violència. No només hi treballen la nostra policia local i la pròpia regidoria, sinó que també tots els serveis socials i aquells professionals que puguin ajudar a la víctima que ho ha patit. Ens hi impliquem des de la màxima discreció que impliquen aquests temes, i a la vegada amb la màxima contundència.
Com a dona i alcaldessa, quina és la seva visió sobre la situació actual de la dona a Llançà i en la comarca?
Sobre la meva visió, com a dona i alcaldessa, sobre la situació actual que tenen les dones a Llançà i a la comarca, m’agradaria ressaltar que malgrat que crec que ens queda molta feina per fer, penso que estem en un bon camí, ja que afortunadament veiem més dones que lideren. Particularment en l’àmbit polític que jo em moc, cada vegada hi ha més regidores i més alcaldesses. En altres àmbits també per sort hi ha cada cop més càrrecs de responsabilitat representats per dones. I a Llançà i a la comarca no és pas diferent, és a dir, que això també passa. De tota manera encara ens queda molt per avançar i per normalitzar aquesta qüestió sobre el fet de què una dona estigui al capdavant de qualsevol responsabilitat de direcció i lideratge. I el que és molt important és que a les noves generacions de noies que ens venen al darrere, se les faci veure que això és el més normal, és a dir que el tema normalitat està en aquesta manera de funcionar i no en cap altra. Sí que és veritat que el què em preocupa moltes vegades, és que, i no només a la comarca, sinó també a la televisió escoltem massa sovint que hi ha molts casos de violència. Alguna cosa devem està fent malament perquè no arribin els missatges i continuï succeint.
Quins canvis ha observat en la posició de la dona en la societat durant els últims anys?
Crec que la posició de la dona en la nostra societat ha canviat d’una manera clara i penso que estem en el bon camí. Tant en l’àmbit polític o en qualsevol altre fou la dona qui liderés o estès al capdavant d’espai, abans no s’hauria vist amb la màxima normalitat, ara ho és. I això demostra que la societat ha avançat i ho ha normalitzat.
Quins són els principals reptes que, segons ella, encara hem de superar com a societat vers les dones?
Durant molt de temps la dona no ha tingut l’oportunitat d’accedir a llocs i tasques socials que estaven reservats exclusivament per als homes. Ni tampoc podien integrar-se a diferents feines de poder i control social. Situació que ha anat canviant en aquests darrers anys, i per tant, crec que un dels reptes entre tants que tenim al davant, és precisament que aquestes circumstàncies continuïn canviant i que es faci notori que la dona està més al capdavant del que estava anteriorment.
Quina visió té sobre el futur de les dones, en temes d’igualtat i oportunitats?
Crec que hem de seguir millorant en el tema de què algunes dones encara estem discriminades a la nostra societat pel que fa a la feina, ja que en segons quins àmbits, una dona continua cobrant menys que un home, fent la mateixa feina i ocupant el mateix càrrec.
Les dones de la Unió Europea, aproximadament guanyen al llarg de la seva vida professional un 17,5 % menys que els homes. I, per tant, també s’ha de posar en relleu aquest fet.
També voldria ressaltar que tenim un deute pendent en la qüestió que la dona continua ocupant llocs laborals que normalment els homes no exerceixen. I em refereixo sobretot a serveis socials com de neteja, d’infermeria, de geriatria...
Després crec que hem de continuar avançant en el fet de ser dona i mare, doncs encara ens dificulta molt tenir un lloc a un bon treball. També hauríem de treballar en la conciliació del món laboral i la vida familiar de la dona, ja que entenc que les responsabilitats haurien de ser compartides, tot i que cada vegada ho són més.
Una altra cosa que voldria destacar és que potser caldria reivindicar certs canvis en l’estructura de les famílies. Ho dic perquè avui dia hi ha més separacions i divorcis, i normalment encara és molt sovint el que la dona es fa càrrec dels fills, o també dels pares, dels avis, o d’algun malalt que hi ha a la família. Això tampoc ens deixa avançar. En resum, crec que calen alguns canvis en els rols tradicionals i també intentar que les dones accedeixin a més formació, per tant que tinguem quantes més universitàries millor. I després resoldre aquestes desigualtats i discriminacions que acostuma a haver-hi en el sector de serveis i en els càrrecs directius. I tampoc tenir salaris inferiors. Una vegada assolits tots aquests reptes que estem en el camí, crec que serà un futur molt millor. Vull veure un futur optimista, vull creure que ho resoldrem i que progressarem i que hi haurà un futur molt millor.
Com es treballa des de l’ajuntament per educar i sensibilitzar sobre la igualtat de gènere i el respecte mutu?
Des de l’ajuntament per educar i sensibilitzar la igualtat de gènere el que intentem és que les nostres polítiques no siguin discriminatòries, i que tot allò que fem, evidentment pugui ser enfocat tant per a les dones com per als homes. Val a dir que en totes les festes que s’estan portant a terme des de l’Ajuntament de Llançà, fem ús del punt lila. Una manifestació i una voluntat per part de l’ajuntament perquè quedi clar que qualsevol dona que es pogués sentir agredida o amb alguna falta de respecte pugui accedir a aquest punt lila.
Quin paper creu que juguen les escoles i les institucions educatives en aquesta tasca, i com s’articula la col·laboració amb altres entitats i associacions en temes de gènere a Llançà?
El paper que tenen les escoles i els instituts són molt importants. Crec que molta part d’aquesta educació, a banda de les pròpies famílies, la tenen les institucions educatives parlant obertament en les hores de tutoria, portant a terme assignatures que facin veure d’on venim, a on estem i a on caldria arribar. I per tant, aquesta col·laboració tan necessària la duem a terme en taules que acostumem a trobar-nos al llarg de l’any, en les quals intervenim tots els actors: escoles, institut, regidores de joventut, d’àrea social i jo mateixa com alcaldessa. També el Centre d’Atenció Primària i tots els serveis socials. És a dir, que en aquestes trobades intentem que cadascú des de la seva visió i experiència puguem posar en valor totes aquelles coses que podem millorar. El més important és que aquesta col·laboració persisteixi i que tots en un moment donat puguem posar en comú aquelles coses que succeeixen o aquelles problemàtiques que tenim al poble per després poder-les solucionar.
Quin suport ofereix l’ajuntament a dones en situacions de vulnerabilitat?
Com no pot ser d’altra manera, ho fem des dels serveis socials i des de la nostra policia local. Quan es detecta un cas, evidentment es deriva per part de la nostra policia, que són els primers que s’hi troben, directament a assistència social per fer tot l’acompanyament que aquestes dones necessitin.
