Entrevista a Miquel Noguer

Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 17004 Girona

Entrevista a Miquel Noguer

Miquel Noguer i Planas, alcalde de Banyoles i president de la Diputació de Girona en el moment de l’entrevista, analitza els principals reptes dels municipis i les comarques gironines. Amb una llarga trajectòria vinculada a la política municipal, Noguer defensa la proximitat i el contacte directe amb la ciutadania com alguns dels valors essencials del món local.

En aquesta entrevista amb Revista Mira'm, Miquel Noguer aborda qüestions com l’accés a l’habitatge, el finançament dels petits municipis, el despoblament rural, la transformació digital, la sostenibilitat i el futur del turisme a les comarques de Girona. També explica el paper de la Diputació de Girona com a suport als ajuntaments i reflexiona sobre el futur del territori davant els canvis socials, econòmics i tecnològics.

Després de tants anys a primera línia del món local, què és allò que encara l’apassiona de la política municipal?

M’entusiasma la immediatesa, el contacte diari amb la gent i el fet de poder resoldre els problemes que plantegen les persones, qüestions importants que requereixen respostes ràpides i necessàries.

La proximitat és un valor que els alcaldes hem de tenir sempre en compte. Si no estiguéssim disposats a deixar que la gent ens aturi per explicar-nos els seus problemes i a mantenir-hi un contacte permanent, de cap manera seríem alcaldes adients.

Quin diria que és el repte més gran que afronten actualment els municipis gironins?

Els problemes d’avui dia són molt diferents dels que tenien els municipis gironins anys enrere. El problema de l’habitatge és una qüestió molt important. També el repte demogràfic, unes ciutats més envellides i una societat amb més gent nouvinguda —i, per tant, la necessitat d’integració— són reptes nous que cal tenir en compte.

El món local, tot i l’infrafinançament, ha de respondre a moltes necessitats i afrontar reptes de manera immediata. Són circumstàncies noves d’una societat canviant que s’han d’anar afrontant dia rere dia. La societat i les seves problemàtiques evolucionen amb el transcurs del temps i hem de ser capaços de donar-hi resposta en cada moment.

Quines són les tres línies estratègiques que guien el seu mandat a la Diputació de Girona?

Nosaltres tenim una línia estratègica fonamental que va lligada amb la pregunta anterior. La Diputació, com a ajuntament dels ajuntaments, ha d’estar sempre amatent a les necessitats dels diferents consistoris gironins perquè, en definitiva, ha de tenir cura de les obligacions i urgències de la ciutadania.

Hem d’anar adaptant-nos a les noves circumstàncies que vagin sorgint. Per exemple, l’habitatge no és competència de la Diputació, però això no vol dir que no hi posem atenció ni que no ens preocupem per les polítiques d’habitatge per ajudar els ajuntaments a destinar-hi recursos.

Els clients de la Diputació són els ajuntaments, que, entre altres coses, ens demanen que els ajudem a millorar la qualitat de vida dels habitants dels seus municipis.

A partir d’aquí, les polítiques d’ajuda s’han de dirigir a diferents àmbits, com l’habitatge —del qual ja he parlat—, la salut pública i l’àrea social, malgrat que aquesta última sigui una competència de la Generalitat.

Una altra línia que cal tenir en compte és la millora del finançament de cada consistori per poder respondre a les inversions i despeses que són totalment necessàries.

Per tant, la Diputació, amb els recursos que rep de l’Estat, representa un suport econòmic considerable per contribuir a cobrir les necessitats dels ajuntaments.

Així mateix, hi ha SUMAR, els Serveis Públics d’Acció Social de Catalunya, i el Patronat de Turisme, que permet impulsar la promoció turística de la demarcació de Girona, tant des de l’àmbit privat com des del públic.

Tampoc hem d’oblidar el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, que treballa per garantir el sanejament i la disponibilitat d’aigua als municipis situats al litoral. En períodes de sequera, com el que vam passar recentment, va ser una situació molt complicada, però alhora absolutament necessari afrontar-la.

I no podem deixar de banda XALOC, la Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona, que ajuda els consistoris en la recaptació d’impostos i taxes, o Dipsalut, en les polítiques de salut pública.

Per tant, com a eix fonamental, les línies estratègiques de la Diputació són sempre les que marquen les necessitats dels ajuntaments.

Com es pot garantir un finançament estable i suficient per als municipis més petits, sovint amb menys recursos?

L’infrafinançament dels municipis és, en general, un dels problemes que tenim, i especialment en el cas dels municipis petits. Alguns tenen pocs habitants, però una gran extensió del terme municipal, fet que comporta uns costos molt importants, per exemple, en el manteniment dels camins.

A la Diputació hem creat un fons de cooperació local que té una regla: no té en compte ni el nombre d’habitants ni la superfície del territori, sinó que s’aporta una quantitat a cada municipi perquè pugui destinar-la a una inversió o al manteniment, segons les seves necessitats.

Hi ha un fons de la Generalitat que aquest any ha augmentat, però la part dels tributs de l’Estat destinada als municipis petits és molt baixa. Per tant, les diputacions han d’estar capacitades per donar-los el suport suficient, ja que la seva principal comesa és ajudar els municipis, especialment els més petits.

La Diputació ha estat clau en el suport tecnològic i digital als ajuntaments. Quins passos s’estan fent per accelerar la transformació digital?

La Diputació sempre ha ajudat els ajuntaments en aquesta matèria. Quan va començar la informatització, els vam anar equipant amb eines i programaris.

Actualment estem fent un pas més en aquells municipis on tenim infraestructures viàries i carreteres, instal·lant-hi fibra òptica.

S’ha de tenir en compte que les carreteres uneixen un punt amb un altre, mentre que la fibra òptica uneix un punt amb el món. Per tant, hem de procurar que ningú es quedi enrere en aquest sentit, col·laborant amb la Generalitat, concretament amb el CTTI, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, per impulsar aquesta transformació tecnològica i digital.

El repte del despoblament rural és especialment present a les comarques de muntanya. Quines polítiques poden revertir aquesta tendència?

El despoblament, de vegades, ha anat lligat a una manca de recursos en l’àmbit municipal. En el seu moment, per exemple, hi havia les infraestructures viàries; però avui, si no hi hagués fibra òptica, pràcticament no podria quedar ningú en alguns municipis, perquè la gent no podria estar connectada. D’una banda, els estudiants necessiten connexió per als seus estudis i, de l’altra, les persones que treballen han de poder comunicar-se amb els seus llocs de treball. I això sense comptar molts altres problemes de contacte i connexió.

Pel que fa a la política d’habitatge, nosaltres hem d’ajudar els ajuntaments perquè puguin comprar habitatges i convertir-los en habitatge social o de lloguer assequible, precisament perquè la gent pugui mantenir-se al territori.

La Diputació sempre ha d’estar amatent a les necessitats dels municipis, especialment dels més petits. Per mantenir la gent al territori fan falta unes bones infraestructures digitals i habitatge, sense deixar de banda l’estat de les carreteres i el manteniment dels equipaments.

Girona és territori de natura i turisme. Com es pot trobar l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i la preservació del patrimoni natural?

Aquest equilibri i aquesta sostenibilitat dels quals parlem sovint consisteixen a trobar l’estabilitat entre la cura del medi i les necessitats de creixement de la gent, el comerç o la indústria. Per tant, és evident que sempre s’ha de buscar l’equilibri, també en l’àmbit turístic.

No només hem d’aconseguir que vingui gent, sinó que s’hi estigui més temps i que practiqui un turisme responsable i respectuós. A banda del turisme de sol i platja i del turisme esportiu, hem de potenciar el turisme de natura i de patrimoni, l’enoturisme, les rutes dels vins i dels olis i també el turisme gastronòmic.

La preservació del patrimoni, dels espais naturals i del conjunt històric dels nostres recursos és important per trobar un equilibri que faci compatible el manteniment d’aquests espais amb l’activitat de les persones que ens visiten.

En matèria de transició energètica, què pot fer la Diputació per ajudar els municipis a avançar cap a un model més sostenible?

En aquest sentit, tenim l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, amb un pressupost d’uns 35 milions d’euros, que transfereix subvencions al servei del Medi Ambient per finançar accions destinades a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, planificades prèviament en plans d’acció d’energia sostenible i clima aprovats pels ajuntaments.

També es treballa per millorar l’eficiència energètica de l’enllumenat públic i reduir la contaminació lumínica, així com per millorar l’eficiència energètica dels edificis públics, les instal·lacions i els equipaments. És la campanya «Del Pla a l’Acció».

Tot això serveix per ajudar a avançar cap a un món més sostenible i equilibrat, que contamini menys, consumeixi menys energia i en què les energies que s’utilitzin siguin netes.

Quina relació manté la Diputació amb altres institucions del país i com es poden coordinar millor les polítiques públiques?

Les diputacions sempre tenim una bona coordinació, fins i tot extraordinària, amb els ajuntaments, que són amb qui tenim un compromís. També amb el Govern de la Generalitat, amb el qual hem de mantenir una relació de col·laboració i confiança perquè, en definitiva, coordinar aquestes polítiques públiques amb altres institucions ens ajuda a cohesionar el país i a millorar els municipis.

Per tant, aquesta institució manté sempre una bona comunicació amb altres administracions, sigui la Generalitat de Catalunya, les altres diputacions catalanes o els consells comarcals i, molt especialment, amb els ajuntaments.

Vostè fa divuit anys que és alcalde de Banyoles. Què ha après d’aquesta experiència que avui aplica en la gestió provincial?

Són dues institucions diferents, tot i que totes dues formen part del món local. A l’Ajuntament se n’aprèn molt perquè el dia a dia és intens. Constantment sorgeixen problemes de ciutadans amb dificultats diverses que cal atendre i, des de la primera línia, intentar resoldre.

Aquesta és una experiència que tothom hauria de viure. Recordo haver dit més d’una vegada que la persona que es queixa de l’Ajuntament perquè no li soluciona un problema hauria de fer l’exercici d’estar-hi una temporada per adonar-se que moltes vegades hi ha assumptes que des del carrer semblen fàcils de solucionar i que, en realitat, no ho són.

D’altra banda, a la Diputació hi ha moltíssima feina i, evidentment, és l’ajuntament dels ajuntaments. En aquest sentit, cal dir també que el president no és l’alcalde dels alcaldes, sinó un membre més de l’equip.

La responsabilitat que tens com a president és trobar la manera d’ajudar els ajuntaments perquè les coses els vagin millor, donar-los suport per desenvolupar els seus plans d’inversions o ajudar-los davant d’alguna urgència determinada.

A la Diputació et reuneixes amb molta gent cada dia: ajuntaments, entitats, clubs, associacions... Són persones i organitzacions que s’han d’atendre perquè, en definitiva, també treballen a favor de la ciutadania dels diferents pobles i ciutats de la demarcació.

Per tant, l’Ajuntament i la Diputació són dues institucions diferents: una és a primera línia i l’altra, a segona, amb els recursos necessaris per ajudar la primera.

Com s’imagina les comarques gironines d’aquí a deu anys i quin paper haurà tingut la Diputació en aquesta transformació?

Estem en un món molt canviant, en què cada dia apareixen coses noves. Avui ja tenim la intel·ligència artificial per ajudar-nos a resoldre moltes qüestions. Tot es modifica i s’innova d’una manera molt ràpida.

D’aquí a deu anys només desitjo que tinguem una societat millor. També espero que la Diputació de Girona hagi contribuït a millorar la nostra societat i hagi ajudat al progrés de la nostra comunitat a través dels ajuntaments. Si això és així, segur que hi haurem aportat el nostre gra de sorra.

Quina ha estat la decisió més difícil que ha hagut de prendre en la seva trajectòria política?

Aquesta és una pregunta que fa pensar. De vegades has de prendre decisions en situacions complexes. Per exemple, quan una família ha perdut sobtadament una persona estimada en un accident i li has de donar la mala notícia, o davant la desgràcia d’una criatura que ha patit un accident greu i no s’ha pogut salvar.

Són circumstàncies tristes i molt difícils. Per sort, la gran majoria de les qüestions que es produeixen a l’Ajuntament són positives, tot i que sempre n’hi ha de negatives, accidentals o especialment complexes.

Després de tants anys dedicats a la gestió pública, què el fa desconnectar i trobar l’equilibri personal?

A mi se’m fa difícil desconnectar. Ho faig molt poques vegades, i em costa molt trobar una sensació d’alliberament i tranquil·litat.

Malgrat que fa molts anys que estic en la gestió pública, sempre he pensat que el que la gent valora és la feina que es fa, i jo hi he de dedicar moltes hores perquè la feina surti. Per tant, són moltes hores de dedicació que fan difícil trobar aquest equilibri personal.

Descobreix amb la revista Mira'm el millor de l'Empordà.


Mira'm

Contacte

Carrer Unió, 2 – 17780 Garriguella (Girona)
615370187