elBullifoundation

elBullifoundation és una fundació privada que va néixer el 2013 i que té la missió de salvaguardar el llegat d’elBulli, generar contingut de qualitat sobre la restauració gastronòmica i, i promoure l’actitud innovadora.
És un museu on s’explica què és el que va fer elBulli perquè tingués la dimensió que va tenir i encara té. 
Un restaurant que va marcar el canvi de model a la gastronomia occidental. Hi ha de tot, són a prop de 4.000 metres quadrats, 2.500 exteriors i 1.300 a l’interior, on es pot veure elBulli tal com era.
La visita permet comprendre perquè en aquest indret es va canviar el paradigma de la gastronomia mundial i, alhora, reflexionar sobre la relació amb el coneixement i la innovació.
elBulli1846, seu d’elBullifoundation, es troba a Cala Montjoi, en ple Parc Natural del Cap de Creus, al mateix lloc on era elBulli restaurant.

Quines són les principals característiques arquitectòniques del Museu d’elBullifoundation a Cala Montjoi? Com es complementa l’arquitectura amb el contingut expositiu per oferir una experiència immersiva als visitants?
El concepte arquitectònic és sobretot, d’estar molt integrat en la natura. Això va ser molt important per a nosaltres. Hi ha diferents espais a considerar: l’exterior, el que hi havia l’antic restaurant;  dos edificis nous edificats per disposar-hi les relacions interdisciplinàries i elBulliDNA. Són quatre zones dintre del perímetre global.

Com es presenta l’espai exterior del museu com a punt de reflexió sobre la cuina i la innovació?
S’ha de considerar que el museu té a l’igual que les cebes, diferents capes. Una capa pertany als visitants que venen a passar-ho bé, a gaudir del paisatge de Cala Montjoi i del Parc Natural del Cap de Creus. 
Una segona capa la podem considerar per la gent interessada en la cuina i que estudia el que passa dins el museu. I una tercera que correspon als que s’hi passen tot el dia, persones que investiguen tot el que va passar en el món de la cuina i el que té el món de la innovació. 
Tot i no ser de la professió, són persones com arquitectes, dissenyadors, publicistes, entre altres oficis, que es dediquen a innovar. 
Quins elements visuals o interactius es destaquen per fomentar la reflexió dels visitants?
Hi ha una eina interactiva a nivell d’audioguia que dona més coneixement del que està exposat. Algunes persones la fan servir escoltant i observant molt atentament, i altres, el final del recorregut la tornen tal com se’ls hi ha entregat. És un espai que dona molta llibertat a la gent que ens visita.

En què consisteix el recorregut per l’espai dedicat a les relacions interdisciplinàries? Com es destaquen aquestes relacions i com han influït en la innovació d’elBulli al llarg del temps?
Una de les coses que vam fer en elBulli que no eren gaire habituals era la relació amb l’art, amb el disseny, amb la ciència, amb l’educació, amb el món editorial, amb en el món periodístic. I els visitants que venen a conèixer els nostres senyals característics per tenir una idea més o menys completa, veuen exemples de tot això. Un dels fets diferencials és el que va permetre afrontar la innovació dins d’un prisma general, i la nostra relació amb moltes multinacionals de la indústria alimentària, va ser molt important. 

Sapiens en la universitat. Quins  resultats va tenir el minicurset que van donar a la Universitat de Barcelona, en el qual es va oferir una visió directa i real d’un projecte emprenedor, per la seva aplicació a l’ensenyament?
Sapiens és una metodologia d’estudi que serveix per connectar el coneixement i que ha sigut útil per comprendre i per tenir un criteri. 
Hem fet molts projectes d’aquest tipus, i actualment estem en una universitat gastronòmica, on la metodologia d’estudi és Sapiens. Hem fet diferents projectes amb Sapiens, i un dels més importants és el Bullipedia, una enciclopèdia de la restauració gastronòmica amb el propòsit de crear un contingut per l’educació i l’aprenentatge.

Quin paper té la Bullipedia dins del museu, i com s’ha traduït la metodologia Sapiens en aquesta enciclopèdia de la restauració gastronòmica d’occident?
La Bullipedia ha editat 23 llibres i l’objectiu és de què en siguin una cinquantena. Aquest projecte el vam començar l’any 2017 i esperem que continuï 7 o 8 anys més. Tots i cadascun dels llibres estan connectats, són obres amb entitat pròpia, especifiques i especialitzades que permeten un enteniment més global i complet del tema.  

Què és elBulliDNA?  Ens podria donar detalls sobre els projectes concrets presentats en aquest lloc i com han contribuït a la missió fundacional de la preservació del llegat d’elBulli, la generació de contingut de qualitat i la promoció de l’actitud innovadora?
elBulliDNA recull tots els projectes que es desenvolupen en elBullifoundation. Des de la nostra web és poden veure i conèixer cadascun d’ells. Entre molts i molts d’altres, ara mateix em venen a la memòria els de la salut gastronòmica, els de la cuina de casa, els de la innovació bàsica i la innovació aplicada a la restauració, els d’educació... 

Com es promou la interactivitat dels visitants amb els continguts exposats a l’espai dedicat a les relacions interdisciplinàries? 
Nosaltres no hem apostat per un tema de molta interacció. Primer perquè el concepte arquitectònic no donava més de si a nivell de metres quadrats. Hem profunditzat més per la part emocional. Competir a nivell tecnològic i interactiu amb els grans museus és impossible. 

Quines oportunitats educatives o formatives ofereix el museu als visitants, especialment aquells interessats en la gastronomia i la innovació culinària? Hi ha programes específics o recursos dedicats a l’aprenentatge continu?
En el projecte educatiu que tenim amb el MACC s’està fent una universitat nova amb un espai nou, amb una metodologia nova com és Sapiens, i amb un curriculum basat en Bullipedia.
Pel que fa a les escoles que ens visiten els fem reflexionar sobre el món de la innovació, ja que al darrere de tot, la cuina té un llenguatge molt amable per explicar altres qüestions, i la innovació al voltant de la cuina és molt plaent i agradable. A tot aquell que sigui un estudiant de la restauració i la cuina, li servirà per entendre què va passar en elBulli.

Què és el que pot arribar a inquietar, estimular o emocionar a un cuiner com Ferran Adrià, per seguir endavant amb projectes interessants?
La il·lusió, i sobretot en projectes diferents. Sempre hem pensat en crear projectes engrescadors i que no hi hagin moltes referències, i al mateix temps que siguin reptes per a nosaltres mateixos a l’hora d’elaborar-los.